L’objectiu d’aquest article és avaluar l’efecte que té la introducció d’un copagament, d’un euro per recepta, en el consum de fàrmacs, a la població amb seguretat social de Catalunya, utilitzant les dades de l’administració pública per consum mensual (dosis diàries definides, DDD) de gener de 2012 a desembre de 2014 en una mostra representativa de 85.000 persones. Trobem un augment del consum els dos mesos anteriors a la introducció de la mesura, tot seguit d’ una caiguda amb la introducció de l’euro per recepta. L’efecte net de la reforma (incloent l’efecte d’anticipació) era una reducció mensual mitjana de 10.2 DDD per aquells individus amb medicaments gratuïts abans de la reforma (pensionistes) i una reducció d’1.5 DDD pels qui ja pagaven una taxa de coassegurança (població activa), amb una mitjana general de 4.3 DDD per persona al mes. La reducció més significativa en DDD per persona es presenta en els grups de fàrmacs dermatològics, antihipertensius (-4.3 DDD per persona al mes, en els dos grups), antidiabètic sense insulina, antidiabètic amb insulina i laxants. Per tant, un copagament baix uniforme pot donar lloc a una important reducció del consum de fàrmacs, arribant a una major part de la població assegurada que anteriorment va tenir receptes gratuites.