Es tracta del primer estudi que analitza el consum de totes les begudes: ensucrades i sense sucre i les begudes amb i sense alcohol a Espanya. 

El consum de begudes ensucrades embotellades ha descendit el 2,2% a Catalunya des de l’entrada en vigor l’1 de maig de 2017 de l’Impost sobre les begudes ensucrades embotellades de la Generalitat de Catalunya, segons un estudi de UIC Barcelona.

Els investigadors Toni Mora, membre de l’Institut de Recerca en Avaluació i Polítiques Públiques de la Universitat Internacional de Catalunya (IRAPP – UIC Barcelona); Eleonora Fichera (Universitat de Bath); Beatriz G. López-Valcárcel (Universitat de Las Palmas de Gran Canaria) i David Roche (IRAPP – UIC Barcelona) han estudiat la resposta dels consumidors a aquest impost especial.

L’estudi “Els consumidors responen als ‘impostos dissuasius’ de manera heterogènia? Nova evidència de l’impost a les begudes ensucrades utilitzant dades d’escàner longitudinal” ha analitzat dades massives de consum des d’un any abans de l’entrada en vigor de l’impost fins a un any després. En total, uns 125 milions de registres en una gran cadena de supermercats, que compta amb una quota del 10% del mercat. Es tracta del primer estudi que analitza el total de begudes: ensucrades i sense sucre i begudes amb i sense alcohol.

Els resultats suggereixen que globalment, com a efecte de l’impost, les famílies han reduït un 2,2% aproximadament la quantitat total de sucre consumida en begudes. Aquesta reducció ha estat major en els refrescos, el 13,6% en els de contingut mitjà de sucre i el 3,5% en els de contingut alt. En el cas de les coles, el descens ha estat del 5,2% i en altres begudes com a tes, orxates i begudes vegetals, el 7,7%, en els de contingut mitjà de sucre, i el 7,3%, en els sucs de contingut mitjà de sucre.

L’impost grava totes les begudes embotellades que continguin edulcorants calòrics afegits, 8 cèntims d’euro per litre per a begudes que contenen entre 5 i 8 grams de sucre per 100 mil·lilitres (ml) i 12 cèntims d’euro per litre per a begudes que contenen més de 8 grams de sucre per 100 ml. Les begudes amb menys de 5 grams de sucre per 100 ml estan lliures de l’impost. Una de les peculiaritats d’aquest impost és que per primera vegada estableix el requeriment que el 100% de l’impost s’ha de traslladar al preu final del producte, si bé els distribuïdors han estat els recaptadors i el consumidor final no ha observat l’import de l’impost en el tiquet de compra.

L’investigador i vicepresident 2° de l’Associació d’Economia de la Salut (AES), Toni Mora, assegura que aquest descens es deu a l’entrada en vigor de l’impost, encara que insisteix que “la incidència ha estat molt baixa”.

L’informe revela, a més, que mentre descendeix el consum de begudes com a refrescos, augmenta la compra d’altres begudes ensucrades com els batuts, que ha pujat el 5,4%. En el cas dels tes, orxates i begudes vegetals, l’increment ha estat encara major, el 9,1%, i les begudes en les quals més ha crescut el consum són les isotòniques, el 33,3%. Segons Mora, aquests canvis són una resposta a l’entrada en vigor de l’impost, encara que “també pot deure’s a la percepció que aquest tipus de begudes són més saludables”.

Major descens entre les famílies amb menys recursos

A més de la informació sobre la compra en si (quin producte, en quina quantitat i a quin preu), l’estudi ha comptat amb informació socioeconòmica de la família compradora (renda, número de fills, lloc de residència, despesa total en el supermercat).

Una base de dades tan extensa ha permès analitzar no només l’efecte de l’impost sobre el consum de begudes ensucrades, sinó també si el comportament de totes les famílies és similar o bé hi ha patrons diferenciats segons les seves característiques. En aquest sentit, l’estudi conclou que la reducció del consum de sucre ha estat superior per a les famílies amb rendes més baixes, si bé la diferència no arriba al punt percentual. Es tracta de llars amb uns ingressos de fins a 18.400€ per unitat familiar i any. Segons Mora, “l’estudi troba una gran heterogeneïtat entre famílies tant en les seves reaccions a l’impost, segons nivell socioeconòmic i edat, com per categories de producte”.

Per als autors de la recerca, és necessari que es prenguin més mesurades per a disminuir el consum d’aquest tipus de productes. En aquesta línia, Mora apunta que “no existeix suficient conscienciació i s’ha de ‘atacar’ des de diversos fronts, des de la intervenció en l’àmbit escolar fins a gravar en major mesura, canviar l’etiquetatge frontal (si bé requereix una avaluació del etiquetaje que resultaria efectiu) i instar a la indústria a reduir dràsticament el contingut de sucre afegit, els greixos saturats i la sal dels seus productes”.